SIMÓ I EL MOTOR

 “ La meva carrera de pilot va acabar el 12 de juny del 39 al circuit Ille de Man. La meva inseparable Terrot funcionava bé aquell dia i vaig pensar que faria un bon temps, així que vaig parar uns segons a desinflar un pèl els pneumàtics a causa de la pluja. El pilot de davant meu va caure i, desafortunadament,  jo hi vaig anar darrera. Després vaig saber que la caiguda d’aquell pilot va deixar restes d’oli a la pista que amb l’aigua de la pluja no vaig poder veure i em va fer estampar contra el post de ciment. El casc em va salvar la vida. ”

 La passió pel motor li va venir ben aviat a Miquel Simó. Amb 14 anys (1921) va començar a córrer amb una bicicleta equipada amb motor auxiliar DKW 118 cm³ que ell mateix es va saber construir, la qual arribava als 85 km/h i, la seva única protecció eren unes genolleres regalades per un bon futbolista d’aquella època, Ricardo Zamora. Simó va ser alumne de l’Escola Industrial de Barcelona i arribat al projecte final va anunciar que realitzaria un motor de moto. Els seus companys van esclatar a riure però el director del centre li va donar les facilitats per construir-ne un. D’aquí va néixer el primer motor per a motocicleta, un 148 cm³ a dos temps. Aquesta màquina li va donar la primera victòria a l’autòdrom de Sitges i en 1924 ja corria al Tour de Catalunya.

Una visita del Ministre d’Indústria a l’Escola Industrial va permetre a Simó  mostrar-li la seva obra i li va comentar que amb diners seria capaç de fer una màquina més moderna i ràpida. En 1927 Simó va rebre 2.500 pessetes per realitzar-la. I el que va realitzar va ser també una 148 cm³  però amb doble escapament, transmissió per cadena i frens davant i darrera.

“ Vaig llegir en un diari que existien subvencions governamentals per les noves indústries i no vaig dubtar en  plantar-me a Madrid amb la meva moto. Després de fer-m’hi tornar i tornar i tornar em vaig trobar al Ministeri de Guerra presentant-li al General Primo de Rivera qui me´n va comandar 25 a 2.500 ptes/u.  Així és com del 1929 al 1932 vaig ser productor civil amb la model 148 cm³ i 250 cm³ a dos temps. “

Però els negocis van anar de més a menys brillants i en 1932 Simó va deixar la seva activitat amb el Govern i va entrar a General Motors com a controlador, tot i que el seu desig de competició, que havia reprimit mentre era constructor de motors, li va retornar amb gran força i no va desaprofitar l’ocasió de comprar i reparar una 250 Terrot OPC per 1.000 ptes. El Gran Premi del circuit de Montjuïc a Barcelona al 1934 va ser la primera carrera en inscriure’s per competir i, a partir d’aleshores, tot van ser bons èxits arreu d´Europa: 1er al Tourist Trophy Español, 1er al Costa de Castrajena, 2on al Gran Premi de Barcelona en 250, 3r al Premi de Bèlgica , 2n al  Tourist Trophy holandès i, 1er al Gran Premi de Barcelona en 350. “ La muntanya màgica, un dels meus records més bonics”

“ Quatre mesos després que el cirurgià de l’hospital de l’Ille de Man em donés l’alta després d´aquell fatídic 12 de juny del 39, es va declarar la II  Guerra Mundial,… “ 

Un cop tornat a Catalunya, Simó va viure pràcticament en l’oblit del públic en una cadira de rodes.

I d’aquesta manera, Miquel Simó va tancar la primera etapa dins el món del motociclisme.

Un cop acabada la guerra civil espanyola, reprengué la fabricació de vehicles, en aquest cas produint motocarros, tricicles amb motor Hispano Villiers i fins i tot desenvolupant, conjuntament amb Carrosseries Marugat (antic col·laborador del fabricant barceloní d’automòbils Eucort) un reeixit microcotxe tipus ou, amb carrosseria de fibra de vidre, equipat amb el conegut motor Hispano Villiers de 197 cc. Aquest vehicle fou presentat a la Fira de Mostres de Barcelona de 1957.

Cap al final de la seva etapa laboral, a la dècada de 1970, Simó es dedicava  en el seu taller d´Enric Granados a arranjar cotxes antics, especialitzant-se en components diversos com ara magnetos, rodes, fars, botzines, etc. També era un preuat restaurador de motors antics.

“La notícia de la seva recent defunció ha remogut la inoblidable vida humana, esportiva i professional d´aquest indiscutible home del motor. Gualardons i alegria en la seva joventut, oblit i silenci fins la seva mort. Serveixi aquest com homenatge del reconeixement dels seus mèrits, exaltació de les seves virtuts, humanes en tota la seva extensió, i serveixi d´exemple a aquells que es puguin sentir identificats i sofreixin les seves mateixes privacions però gaudeixin de un gran cor com el del Miquel, el qual va deixar de batre el 28 de juliol de 1977”

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: